31 de juliol 2007

Polítiques de família, polítiques natalistes

No deixa de ser curiós que en el darrer debat de l’estat de l’Estat (ells en diuen nació) el tema que ha tingut un efecte mediàtic més important ha estat una proposta de “prestidigitació”, de “treure el conill del barret”. Em refereixo a l’anunci de donar 2.500 euros pel naixement d’un fill. Em sorprèn perquè s’ha comprovat que aquesta mesura és fruit d’una improvisació d’última hora en relació a un tema molt important, la política de família. Un aspecte en què el nostre grup ha insistit sempre que n’ha tingut ocasió. Una mesura tant desconcertant i aïllada, com poc avaluada, que només fa demagògia d’aparador d’un tema de transcendència capital.


Cada vegada està més extesa la convicció que l’atenció a la família, com a institució, ha de merèixer més atenció per part de tots, i que cal promoure –sense eufemismes– la natalitat com una premissa per mantenir –i augmentar, si pot ser– la qualitat de vida d’una societat que tendeix cada vegada més a una major esperança de vida. Aquesta és una mesura que també preserva les identitats culturals, i que comença a ser predicada i practicada per totes les opcions politiques, seguint l’empedreïment que sempre ha demostrat en aquesta matèria Convergència i Unió, especialment Unió des de la seva fundació en l’època republicana.


Però, més enllà de proclames i propostes puntuals, que corren el risc de convertir-se en un pur miratge, si realment estem convençuts que cal protegir i actuar pensant en les famílies, en les diverses variants existents, cal que tots i cadascun dels ciutadans siguem conscients de la seva importància. De la mateixa manera cal que les administracions de tots els nivells actuïn i prenguin mesures per ser conseqüents, començant per les administracions més properes als ciutadans, els ajuntaments.


Diverses corporacions locals ja varen prendre mesures en aquest sentit, per promoure el naixement de nous ciutadans. Alguns d’aquests municipis ho varen començar a fer molt abans que Zapatero fes pública aquesta mesura, i de vegades essent criticats per polítics del mateix color polític del govern de l’Estat.


L’Ajuntament de l’Escala ja fa temps que va prendre consciència de la necessitat de dur a terme polítiques per incentivar el creixement de la natalitat i en favor de les famílies. Aquestes mesures anaven més enllà de l’àrea de Relacions Ciutadanes i s’estenien en els àmbits social i fiscal. Així, des de principis d’aquest exercici es van voler potenciar els naixements mitjançant el lliurament de xecs-cangur a tots els nounats escalencs per ajudar als seus pares a tenir-ne cura. Una iniciativa que permetia la contractació de persones formades i homologades per cuidar-los, i per tant, amb totes les garanties pertinents. Una mesura de caràcter general que podia tenir continuïtat a aquelles famílies amb necessitats econòmiques. Per altra banda, les ordenances també varen recollir tot un seguit d’acords, per reduir substancialment la pressió fiscal municipal i els preus públics (piscina, casal...) a les famílies monoparentals i a les que tenen tres fills o més.


Confiem que l’actual govern escalenc reconegui l’encert d’aquelles mesures, en consonància amb la filosofia que ara sembla que també inspira el govern socialista, tant a l’Estat, com a la Generalitat, i que mantingui i aprofundeixi les politiques locals de família que vàrem iniciar. Des de CiU hi estarem amatents, i si cal farem noves propostes, ja que per obtenir resultats a mig o llar termini aquesta qüestió només es pot tractar amb una actuació integral i multinivell.

* Article publicat al setmanari Empordà el 31 de juliol de 2007.

Fiscalitat automobilística verda

Fa uns quinze dies, a les acaballes del darrer període de sessions al Congrés dels Diputats, la comissió de Medi Ambient va aprovar dues lleis importants. Una és la de responsabilitat ambiental, que preveu i regula bàsicament la recuperació i compensació dels danys causats al medi ambient per part dels operadors econòmics (empreses, organitzacions, administracions públiques). Té l’essència del “qui la fa la paga”, però en versió mediambiental.

La segona llei és relativa a la qualitat de l’aire, i fa referència a allò que alguns partits anomenen “fiscalitat verda”, promoure un determinat comportament col·lectiu que afavoreixi el medi ambient a partir de mesures fiscals. Són dues lleis que han comptat amb el suport i l’aprovació de CiU, i fins i tot en la darrera va participar en l’elaboració final del text, a través de les esmenes presentades.

En aquest sentit també està previst que cap al final de legislatura aprovem una norma important en matèria de biodiversitat. I dic “aprovem”, perquè tinc l’honor de ser el portaveu parlamentari del meu grup, CiU, en aquesta comissió.

Pel que fa a la llei de qualitat de l’aire, aquesta pretén disminuir les emissions de CO2 que emeten els vehicles de motor, les anomenades “emissions difuses”, aquelles més difícils d’abordar i reconduir per intentar acomplir amb els compromisos del protocol de Kyoto que té com a objectiu reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle que provoquen l’escalfament del planeta i poden generar el famós canvi climàtic, un fenomen del que seria interessant parlar-ne algun dia.

D’aquesta manera, la Llei preveu una mesura que ha de contribuir a millorar la qualitat de l’aire, fent que hi hagi menys alliberament de CO2 a l’atmosfera i això repercuteixi de forma positiva en la salut de les persones. I com ho fa? Doncs preveient mesures fiscals (que no acaba de concretar, sinó que les deixa al posterior reglament) i especificant que pagui menys impost qui menys contamini, i més impost qui més malmeti l’aire. El compromís que ha pres el govern és que sigui una modificació fiscal d’efecte neutre, on es deixi de recaptar entre els que no contaminin (cotxes elèctrics o híbrids), i els que contaminin poc (vehicles amb noves tecnologies); i es compensi amb el que es gravi de més als que contaminen molt (com vehicles tot terreny i cotxes esportius).



Convergència i Unió va recolzar aquesta modificació de la normativa perquè està convençuda que cal prendre decisions per fer més eficaces i més eficients l’ús de les energies, també en els vehicles.


I ara el que cal és fer extensiu a les corporacions locals el mateix principi que va inspirar la normativa estatal. D'aquesta manera els ajuntaments han de modificar les ordenances fiscals que regulen l’impost de circulació, amb el mateix criteri, i baremar-lo en funció de les emissions de CO2 i no segons la cilindrada del vehicle. Fent que tot plegat tingui un efecte neutre en les hisendes municipals. De moment em consta que aquesta mesura ja s’ha aplicat en diversos municipis governats per CiU. Pel que fa a l’Escala, aquesta serà una de les primeres propostes que farem com a oposició constructiva.

El nostre grup seguirà instant al govern de l’Estat perquè mantingui i reforci el “Plan Prever”, que persegueix aquest mateix objectiu, que amb la renovació i modernització del parc automobilístic cada vegada hi hagi més vehicles que amb les noves tecnologies i nous carburants (biodiesel) contribueixin a tenir una atmosfera més saludable i amb menys efectes negatius en l’escalfament del planeta. Pot semblar que aquestes mesures aplicades a cada vehicle o a cada ajuntament són insignificants, però també els oceans estan fets gota a gota. Tots som responsables del medi ambient i tots hi hem de col·laborar tant com puguem.

Sigui com sigui, Institut del peix

L’Institut Tecnològic del Peix ha estat un dels projectes innovadors que hem llençat en l’anterior mandat municipal. Una idea que projecta CiU l’Escala per la vila i que neix de la combinació de la tradició pesquera del poble i de l’aplicació de l’R+D+I en tots els àmbits. Un lloc de recerca aplicada al peix, entès com a fruit que s’extreu del mar, la investigació d’aquest producte pel consum humà, i d’altres derivats com les formes de conserva o de preparació. Una nova eina molt relacionada amb la vila sobretot si tenim en compte que la nostra població és coneguda internacionalment per la qualitat de la seva anxova.

Aquest és un camp en què encara cal seguir investigant i per això creiem convenient desenvolupar un projecte com aquest. Així vàrem començar a treballar-hi perquè crèiem fermament que representaria un pas endavant per l’Escala; perquè esdevindria un punt de referència, pel prestigi que li aportaria, per la feina científica que s’hi podria desenvolupar, o pels llocs de treball de nivell universitari que s’hi podrien crear, entre molts d’altres.

Per tot el benefici que aportaria a l’Escala vàrem començar a treballar en el projecte i vàrem endegar moltes gestions, contactes amb el ministeri i amb el sector. Vàrem fer un estudi comparat amb altres països o nacions, i vàrem redactar un esborrany del projecte que vàrem presentar a la Generalitat, a la Direcció General de Pesca al capdavant de la qual hi ha l’empordanès Martí Sans. La primera impressió que en va tenir aquest dirigent socialista va ser molt bona, li va semblar molt interessant. Em va dir que en tornaríem a parlar si el confirmaven en el càrrec després de les eleccions autonòmiques. I així ho vàrem fer. Vàrem esperar, vàrem continuar les converses, i quinze dies abans de la cita municipal a les urnes em va demanar que no digués res del projecte, que no mogués res... que en parlaríem just després del 27 de maig.

Però no va caldre esperar fins aquesta data, perquè abans dels comicis, en una visita a l’Escala el mateix Director General de Pesca va anunciar “Noves idees” del partit socialista. Però en realitat no es tractava de cap innovació, era el projecte de CiU, l’Institut Tecnològic del Peix, que temps enrere els havíem presentat.

Deixant de banda la sorpresa inicial, i tot paint un altre dels revessos de la política, volem estendre la mà al govern municipal perquè aquest projecte tiri endavant. Així doncs, tot i els mals jocs que per ètica professional no compartim, col·laborarem des del Congrés, i des de l’oposició municipal, per fer realitat aquesta iniciativa beneficiosa per l’Escala. Perquè no volem que aquesta nova infraestructura es converteixi en una promesa electoral buida, incompleta.

Així doncs, pel poble, per l’Escala, col·laboraré generosament aportant tota la feina i gestions fetes com a diputat al Congrés de Madrid, i establint totes aquelles que siguin necessàries. Perquè aquest és un projecte que transcendeix la vila, que té interès comarcal i nacional, i que de ben segur podria tenir repercussió a l’Estat i perquè no a Europa.