14 de març 2007

L'Esculapi, amb braços o sense, però a Empuries, ja!


Ja des del seu descobriment, a principis del segle XX als jaciments escalencs d'Empuries, l'escultura grega de la imatge d'Asclepi, déu de la medicina, va ser considerada la més gran figura de l’art grec, trobada mai a Catalunya. El seu origen era clar, ningú no el discutia, havia estat localitzat a Empúries, en dues peces de marbres diferents, a l'interior d'una cisterna. Però l’escultura original va ser traslladada al Museu Arqueològic de Catalunya a Barcelona, responent a les necessitats i possibilitats de l'època, com a resposta a una concepció arqueològica d’un temps que ja no és el nostre.
Que em consti, l'any 1995 encara ningú no havia proposat explícitament el retorn a Empúries de l’Esculapi (nom amb què anomenaven els romans aquest déu grec). Jo mateix, com a alcalde de l’Escala, vaig ser el primer de fer aquesta proposta que he anat repetint, una vegada i una altra, al llarg de tot aquest temps. He publicat articles a la premsa i he endegat gestions i escrits al corresponent departament de la Generalitat, titular del jaciment des del 95 -a qui li va arribar de mans de la Diputacio de Barcelona!-.
Des del principi aquesta iniciativa ha comptat amb el suport de CiU a tots els nivells, no només local, sinó també nacional i estatal, ja que en diferents ocasions s’han presentat proposicions no de Llei al Parlament de Catalunya, a través de diferents parlamentaris, com Elena Rivera, o Albert Riera, entre d’altres.
Després d’enarborar la bandera del retorn de l’Asclepi a Empúries, altra gent, i altres partits, han donat suport a aquesta iniciativa. La suma d’esforços ha estat profitosa i finalment, fa uns mesos, l’antic conseller de Cultura, Ferran Mascarell, es va comprometre a tornar la figura que representa el déu grec de la medicina a Empúries, i el seu successor, Joan Manuel Tresserres, ha fet pública la seva voluntat de no modificar aquesta decisió.
Esperem que aquesta figura de marbre blanc pentèlic i de l'illa de Paros torni ben aviat a Empúries, on rebrà el reconeixement que es mereix i veurà multiplicades el número de visites anual, ja que pel centre emporità cada exercici hi passen més de 230.000 persones, enfront de les 20.000 que rep el museu barceloní on estava exposat fins ara. Esperem que la polèmica tècnico-científica sobre l'encert, o no, d'afegir-li els braços a la sacra escultura no esdevingui una discussió bizantina i dilatòria que retardi encara més el retorn de l'Esculapi a casa seva, a Empúries. L'Escala segueix estant disposada i oferint-se en tot allò que calgui per facilitar el retrobament amb tan preuada figura, peça clau de la seva identitat clàssica.

*Article publicat al setmanari Empordà, el 13 de març de 2007.