EL PÀRQUING DEL CONSENS?

Un pacte és un pacte, tant si passen 24 hores, com si passa un any. Doncs es veu que això ja no és així, que caduquen de forma sobtada, com el pacte que vàrem acordar dur a terme entre els diferents grups municipals representats a l’ajuntament de l’Escala. Un acord pres per la despolitització del futur pàrquing soterrat que s’ha de dur a terme a la vila.

Un divendres acordem de forma consensuada elaborar un Pla Director d’Aparcaments, per avançar-nos a allò que ha de passar en els propers anys i d’aquesta manera preveure en quina situació ens podem trobar amb el temps. Tot això sense aturar l’estudi projectat a l’únic espai cèntric del nucli antic que queda lliure. Però una setmana més tard el grup municipal d’ERC acusa el govern de voler trencar aquest consens.

Que potser no hi hem estat treballant? Que potser hem dit que no el volíem tirar endavant? Res d’això. Aleshores, perquè hi ha qui s’ha afanyat a enderrocar aquest projecte d’unió que jo mateix vaig proposar? Tot això em porta a pensar que estem davant d’un grup que per una banda s’omple la boca de paraules com “consens”, “unitat”, i “transparència”; mentre que per l’altra actua de forma demagògica, poc seriosa i oportunista.

Així doncs, davant d’aquesta situació, cal esmerçar esforços per aconseguir el “sí” d’un partit que només busca la politització d’un tema en benefici propi? Cal sacrificar l’avanç d’un poble, en nom de la unitat? Amb una actitud com la d’ERC val la pena treballar pel consens?

*Article publicat al setmanari Empordà el 2 de gener de 2007