Un pacte és un pacte, tant si passen 24 hores, com si passa un any. Doncs es veu que això ja no és així, que caduquen de forma sobtada, com el pacte que vàrem acordar dur a terme entre els diferents grups municipals representats a l’ajuntament de l’Escala. Un acord pres per la despolitització del futur pàrquing soterrat que s’ha de dur a terme a la vila.
Un divendres acordem de forma consensuada elaborar un Pla Director d’Aparcaments, per avançar-nos a allò que ha de passar en els propers anys i d’aquesta manera preveure en quina situació ens podem trobar amb el temps. Tot això sense aturar l’estudi projectat a l’únic espai cèntric del nucli antic que queda lliure. Però una setmana més tard el grup municipal d’ERC acusa el govern de voler trencar aquest consens.
Que potser no hi hem estat treballant? Que potser hem dit que no el volíem tirar endavant? Res d’això. Aleshores, perquè hi ha qui s’ha afanyat a enderrocar aquest projecte d’unió que jo mateix vaig proposar? Tot això em porta a pensar que estem davant d’un grup que per una banda s’omple la boca de paraules com “consens”, “unitat”, i “transparència”; mentre que per l’altra actua de forma demagògica, poc seriosa i oportunista.
Així doncs, davant d’aquesta situació, cal esmerçar esforços per aconseguir el “sí” d’un partit que només busca la politització d’un tema en benefici propi? Cal sacrificar l’avanç d’un poble, en nom de la unitat? Amb una actitud com la d’ERC val la pena treballar pel consens?
*Article publicat al setmanari Empordà el 2 de gener de 2007
02 de gener 2007
ORIENTEM L’ESCALA-EMPÚRIES
L’enquesta que fem als visitants del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala, un espai que informa i educa al tothom qui ho vol sobre la història de la salaor, l’arrelament d’aquest procés a la població i el seu creixement paral·lel, corrobora una cosa que ja sabíem: la gran importància dels panells informatius, ja que esdevé una de les claus de les visites d’aquest centre.
Així doncs no ens ha d’estranyar que els elements més singulars del territori, acostumin a figurar en cartells de gran format a peu d’autopista, una via per la que cada dia circulen moltíssims vehicles, conduïts per visitants potencials. En la nostra demarcació, es destaquen amb pictogrames, clares representacions d’allò que volen anunciar, el Museu Dalí i la Universitat de Girona. Tot i que curiosament, aquest últim, no es tracta cap monument d’interès cultural, sinó educatiu.
Sorprenentment hi ha indicadors propers a la sortida d’Orriols, que assenyalen la sortida de l’Escala-Empúries, però no n’hi ha cap que destaqui la importància dels jaciments grecs i romans d’aquesta terra. Les excavacions serien fàcilment indicables amb el pictograma d’alguna columna, o la silueta de l’Esculapi. I per altra banda, amb més informació també hi hauria molts turistes que no es perdrien a Empúries buscant el municipi veí d’Empuriabrava, ni viceversa.
Així doncs, caldria aprofitar com a aparador una via que té un trànsit molt intens per atraure visitants al nucli turístic. Després la feina ja seria nostra, perquè un cop la gent s’hagués desplaçat fins a Empúries, acabés submergint-se en els altre atractius de l’Escala.
Hem sentit dir que el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a Empúries no creix en número de visitants com seria d’esperar pel creixement turístic de què es parla. Aquest fet es deu a la dura competència del turisme de ciutat, que compta amb altres al·licients com les ofertes lúdiques o el shopping, que sembla que en aquests moments la fan més atractiva.
Per mirar d’aturar aquest procés, des de l’Ajuntament de l’Escala promourem les instàncies necessàries per aconseguir una més completa promoció i senyalització dels jaciments i el nucli d’Empúres.
* Article publicat a Hora Nova el 26 de desembre de 2006
Així doncs no ens ha d’estranyar que els elements més singulars del territori, acostumin a figurar en cartells de gran format a peu d’autopista, una via per la que cada dia circulen moltíssims vehicles, conduïts per visitants potencials. En la nostra demarcació, es destaquen amb pictogrames, clares representacions d’allò que volen anunciar, el Museu Dalí i la Universitat de Girona. Tot i que curiosament, aquest últim, no es tracta cap monument d’interès cultural, sinó educatiu.
Sorprenentment hi ha indicadors propers a la sortida d’Orriols, que assenyalen la sortida de l’Escala-Empúries, però no n’hi ha cap que destaqui la importància dels jaciments grecs i romans d’aquesta terra. Les excavacions serien fàcilment indicables amb el pictograma d’alguna columna, o la silueta de l’Esculapi. I per altra banda, amb més informació també hi hauria molts turistes que no es perdrien a Empúries buscant el municipi veí d’Empuriabrava, ni viceversa.
Així doncs, caldria aprofitar com a aparador una via que té un trànsit molt intens per atraure visitants al nucli turístic. Després la feina ja seria nostra, perquè un cop la gent s’hagués desplaçat fins a Empúries, acabés submergint-se en els altre atractius de l’Escala.
Hem sentit dir que el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a Empúries no creix en número de visitants com seria d’esperar pel creixement turístic de què es parla. Aquest fet es deu a la dura competència del turisme de ciutat, que compta amb altres al·licients com les ofertes lúdiques o el shopping, que sembla que en aquests moments la fan més atractiva.
Per mirar d’aturar aquest procés, des de l’Ajuntament de l’Escala promourem les instàncies necessàries per aconseguir una més completa promoció i senyalització dels jaciments i el nucli d’Empúres.
* Article publicat a Hora Nova el 26 de desembre de 2006
REGISTRE DE LA PROPIETAT, UN PAS MÉS
Poc a poc i bona lletra, això és el que ens deien quan érem petits, i és la fórmula que mirem d’aplicar a l’Escala, la d’anar fent les coses ben fetes, sense precipitacions però amb constància i fermesa. Una mostra d’això és que finalment ens han concedit un registre de la propietat amb seu municipal. Aquesta bona notícia ha estat fruit, entre d’altres, de nombroses actuacions a Madrid amb els responsables, aprofitant la meva condició de diputat al Congrés.
D’aquesta manera hem aconseguit un èxit més per a la vila, el reconeixement que es mereix per ser la “capital” no reconeguda, del territori entre l’Alt i el Baix Empordà. I és que encara que formalment no tingui aquesta distinció, a la pràctica funciona com a centre neuràlgic dels municipis que no estan a tocar de les capitals; com ara l’Armentera, Sant Pere, Albons, Bellcaire, Saus-Camallera, la Tallada, Verges, Tor, Viladamat, o Ventalló; pels diversos, funcionals, i complets serveis que ofereix: els nuclis comercials, el CAP, la piscina coberta municipal, l’institut, o el jutjat de pau en són un exemple.
D’aquesta manera, ben aviat, totes les persones que hagin de fer una compra-venda, o una consulta; de qualsevol pis, local comercial o finca, podran fer les gestions necessàries a l’Escala, sense estar obligats a desplaçar-se a Girona, estalviant-se temps i diners. El que deia: una bona notícia, resultat d’una bona gestió.
* Article publicat al setmanari Empordà el 25 de desembre de 2006
D’aquesta manera hem aconseguit un èxit més per a la vila, el reconeixement que es mereix per ser la “capital” no reconeguda, del territori entre l’Alt i el Baix Empordà. I és que encara que formalment no tingui aquesta distinció, a la pràctica funciona com a centre neuràlgic dels municipis que no estan a tocar de les capitals; com ara l’Armentera, Sant Pere, Albons, Bellcaire, Saus-Camallera, la Tallada, Verges, Tor, Viladamat, o Ventalló; pels diversos, funcionals, i complets serveis que ofereix: els nuclis comercials, el CAP, la piscina coberta municipal, l’institut, o el jutjat de pau en són un exemple.
D’aquesta manera, ben aviat, totes les persones que hagin de fer una compra-venda, o una consulta; de qualsevol pis, local comercial o finca, podran fer les gestions necessàries a l’Escala, sense estar obligats a desplaçar-se a Girona, estalviant-se temps i diners. El que deia: una bona notícia, resultat d’una bona gestió.
* Article publicat al setmanari Empordà el 25 de desembre de 2006
FINS AQUÍ
Sempre hem volgut mantenir una entesa pacífica amb aquell regidor que va ser membre de l’equip de govern municipal, però que un dia va presentar la seva renúncia. Per això, hem procurat respondre amb silenci els seus atacs, per no donar-li un protagonisme excessiu, ni encendre més els ànims. Però després de comprovar que això no aconseguia calmar la situació, sinó que periòdicament apareixen nous articles amb crítiques destructives, i arguments esbiaixats, hem cregut necessari publicar una contesta.
M’agradaria fer una política ètica i no adreçar la resposta a una persona, sinó al representant d’un partit. Però aquesta tasca es complica quan aquest regidor va deixar de ser del Partit Popular a l’Escala, i va passar a ser regidor no adscrit i a formar part del Grup Mixt, espai que ocupen els representants polítics que han abandonat el partit amb el qual van entrar a formar part d’una institució. Així doncs, hem de puntualitzar que fins que no s’acabi el mandat, aquest senyor, de nom Vicenç Folgado, no representa el partit “Independent” (agrupació que no existeix a l’Ajuntament de l’Escala) i amb el que de vegades s’identifica, apropiant-se d’un segell que no és el seu.
Un cop fetes aquestes puntualitzacions, i per començar, m’agradaria parlar del projecte d’aparcament soterrat, l’últim objecte del seu atac. El seu emplaçament no és fruit de cap “dèria”, com acusa, ni és un tema que provoqui “alarma social”. Si bé és cert que alguns veïns han manifestat la seva preocupació per por que les obres puguin afectar els seus habitatges, també és veritat que hem mantingut reunions particulars amb alguns d’ells, per explicar-los que s’ha estudiat el terreny i s’ha vist una forma clara de portar a terme l’obra amb seguretat, sense que representi cap perjudici pels seus habitatges. A banda, hem previst que els accessos principals es facin des de l’avinguda Ave Maria i la plaça de l’Església, per minimitzar el trànsit al carrer Germans Masferrer. A més, el moviment de terres està previst fer-lo pel carrer de Santa Màxima, on hi ha menys cases antigues, està menys habitat (i per tant no provocarà tantes molèsties), i té un recorregut més curt. No hem de perdre de vista que som els primers que no volem que hi hagi cap tipus d’accident, ni d’imprevist. Cap govern no voldria trobar-se amb un esfondrament com el del “Carmel”, encara que estem parlant de dues obres absolutament diferents.
Un col·lectiu important i divers, com és la UBET, la Unió de Botiguers i Empresaris de l’Escala, s’ha manifestat a favor d’aquest projecte: un pàrquing soterrat a la plaça Nova, l’únic espai lliure del nucli antic que no té cap construcció al damunt. I no podem perdre de vista la consideració dels experts, dels urbanistes, que valoren molt positivament, com un luxe, que l’Escala disposi d’un espai lliure en forma de cunya que penetra en el nucli antic. Segons ells, els que més hi entenen, seria de bojos no aprofitar aquest enclavament.
En aquest projecte l’emplaçament és molt important, perquè la plaça Catalunya queda lluny d’un centre comercial tradicional; dels habitatges del litoral del nucli antic; de la plaça de l’Església i sobretot del centre neuràlgic de la Platja, on s’hi desenvolupen tota mena d’actes culturals i festius. Tocant de peus a terra, qui és que vol caminar anant carregat de paquets i de bosses? No voldríem tots tenir el cotxe davant la porta de casa? Doncs aquest és un cas semblant, on la distància és molt important.
L’aparcament no es vol fer en aquesta zona per “caprici”, sinó que hi ha un avantprojecte, diversos estudis, i arguments que ho recolzen. A més, em permeto de recordar que s’ha acordat consensuar un Pla Director d’Aparcaments de l’Escala, perquè a ningú no li quedi cap dubte que s’està fent allò que és correcte, i així, d’una vegada per, totes puguem despolititzar aquesta qüestió.
Ja per acabar diré que estem d’acord en un aspecte: cal aprofitar la superfície d’aquest aparcament. I ho farem! No pas per la forma de dir les coses, sinó perquè ja fa temps que està estudiat i proposat. La superfície d’aquest enclavament estratègic s’acabarà amb un espai públic, amb un parc infantil on hi puguin jugar els nens, bancs per reposar, i una pèrgola coberta que podrà aixoplugar els actes en cas de mal temps.
A banda de tot això, la construcció del pàrquing soterrat a la plaça Catalunya comportaria la destrucció dels arbres que hi ha, sense haver amortitzat la recent inversió que s’hi ha fet. A més, si es construïssin les 1075 places de què parla el regidor, no m’atreveixo a calcular quin any l’Ajuntament se’n podria començar a recuperar, perquè aquesta proposta ha estat llençada sense la reflexió, ni el seny que es mereix un poble com l’Escala. Ah! I recordeu la platja nova que demanava davant del seu hotel?
* Article publicat al Diari de Girona el 24 de desembre de 2006
M’agradaria fer una política ètica i no adreçar la resposta a una persona, sinó al representant d’un partit. Però aquesta tasca es complica quan aquest regidor va deixar de ser del Partit Popular a l’Escala, i va passar a ser regidor no adscrit i a formar part del Grup Mixt, espai que ocupen els representants polítics que han abandonat el partit amb el qual van entrar a formar part d’una institució. Així doncs, hem de puntualitzar que fins que no s’acabi el mandat, aquest senyor, de nom Vicenç Folgado, no representa el partit “Independent” (agrupació que no existeix a l’Ajuntament de l’Escala) i amb el que de vegades s’identifica, apropiant-se d’un segell que no és el seu.
Un cop fetes aquestes puntualitzacions, i per començar, m’agradaria parlar del projecte d’aparcament soterrat, l’últim objecte del seu atac. El seu emplaçament no és fruit de cap “dèria”, com acusa, ni és un tema que provoqui “alarma social”. Si bé és cert que alguns veïns han manifestat la seva preocupació per por que les obres puguin afectar els seus habitatges, també és veritat que hem mantingut reunions particulars amb alguns d’ells, per explicar-los que s’ha estudiat el terreny i s’ha vist una forma clara de portar a terme l’obra amb seguretat, sense que representi cap perjudici pels seus habitatges. A banda, hem previst que els accessos principals es facin des de l’avinguda Ave Maria i la plaça de l’Església, per minimitzar el trànsit al carrer Germans Masferrer. A més, el moviment de terres està previst fer-lo pel carrer de Santa Màxima, on hi ha menys cases antigues, està menys habitat (i per tant no provocarà tantes molèsties), i té un recorregut més curt. No hem de perdre de vista que som els primers que no volem que hi hagi cap tipus d’accident, ni d’imprevist. Cap govern no voldria trobar-se amb un esfondrament com el del “Carmel”, encara que estem parlant de dues obres absolutament diferents.
Un col·lectiu important i divers, com és la UBET, la Unió de Botiguers i Empresaris de l’Escala, s’ha manifestat a favor d’aquest projecte: un pàrquing soterrat a la plaça Nova, l’únic espai lliure del nucli antic que no té cap construcció al damunt. I no podem perdre de vista la consideració dels experts, dels urbanistes, que valoren molt positivament, com un luxe, que l’Escala disposi d’un espai lliure en forma de cunya que penetra en el nucli antic. Segons ells, els que més hi entenen, seria de bojos no aprofitar aquest enclavament.
En aquest projecte l’emplaçament és molt important, perquè la plaça Catalunya queda lluny d’un centre comercial tradicional; dels habitatges del litoral del nucli antic; de la plaça de l’Església i sobretot del centre neuràlgic de la Platja, on s’hi desenvolupen tota mena d’actes culturals i festius. Tocant de peus a terra, qui és que vol caminar anant carregat de paquets i de bosses? No voldríem tots tenir el cotxe davant la porta de casa? Doncs aquest és un cas semblant, on la distància és molt important.
L’aparcament no es vol fer en aquesta zona per “caprici”, sinó que hi ha un avantprojecte, diversos estudis, i arguments que ho recolzen. A més, em permeto de recordar que s’ha acordat consensuar un Pla Director d’Aparcaments de l’Escala, perquè a ningú no li quedi cap dubte que s’està fent allò que és correcte, i així, d’una vegada per, totes puguem despolititzar aquesta qüestió.
Ja per acabar diré que estem d’acord en un aspecte: cal aprofitar la superfície d’aquest aparcament. I ho farem! No pas per la forma de dir les coses, sinó perquè ja fa temps que està estudiat i proposat. La superfície d’aquest enclavament estratègic s’acabarà amb un espai públic, amb un parc infantil on hi puguin jugar els nens, bancs per reposar, i una pèrgola coberta que podrà aixoplugar els actes en cas de mal temps.
A banda de tot això, la construcció del pàrquing soterrat a la plaça Catalunya comportaria la destrucció dels arbres que hi ha, sense haver amortitzat la recent inversió que s’hi ha fet. A més, si es construïssin les 1075 places de què parla el regidor, no m’atreveixo a calcular quin any l’Ajuntament se’n podria començar a recuperar, perquè aquesta proposta ha estat llençada sense la reflexió, ni el seny que es mereix un poble com l’Escala. Ah! I recordeu la platja nova que demanava davant del seu hotel?
* Article publicat al Diari de Girona el 24 de desembre de 2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
